Sant Jordi

Explica la llegenda que Sant Jordi era un cavaller que lluitava contra dracs ferotges per aconseguir alliverar a princeses encantadores, diu també que com a bon cavaller així ho va fer i l’alliberà de les urpes de l’endimoniat drac, de la sang del drag va nèixer un roser, no sabem molt bé si per aquella època li sortiren les roses de colors però deixarem la llegenda en la seva vessant més tradicional.. ejem, ejem,, deiem que sortí un roser de roses vermelles, i a Sant Jordi li va nèixer una pretendent perquè el rei en la seva vessant més tradicional també li “oferí” la seva filla. Sant Jordi que se les veia venir va culpar a una inspiració divina la seva gesta i marxà per allà on va vindre més content i més solter que un gínjol.

I dic jo perquè no ens explicaven aquestes llegendes a l’escola???Espero que ja no quedin gaires mestres per les escoles públiques que es dediquin a fer del Sant Jordi la festa tradicional que hom (mai he sapigut qui és) vol que sigui i és que Sant Jordi pot ser una font de recursos tan gran per treballar a l’aula que al que no se li hagi ocorregut pot a través d’aquestes línies provar de buscar-ne alguna.

Concursos de relats curts, breus, llargs, de 100 centilítres, 2000 hectopascals, o 5 milions de gigawaits… on hi aparèixen drags mandrosos, cavallers amb les cites apuntades a la seva PDA, reis sense regnes, naixement de tomaqueres de la sang de pa amb tomàquet i sucat amb oli del drag, i princeses poc compromeses amb la causa social que no deixen ser rescatades….i qui així no li vé de gust escriure un conte?

Cito a un parell d’autors de llibres infantils que m’encanten perquè “hom” pugui donar un cop d’ull als seus llibres, dos d’aquells que et marquen perquè fan que se’t cremi el sopar o baixis tres parades de metro més tard per no poder parar de llegir. En Gianni Rodari n’és un autor de la seva Gramática de la Fantasia ens deleita amb milions d’exemples de com podem fer volar la nostra imaginació i fer-li volar als nens de pas… També és autor de relats per als més petits que desgraciadament jo he descobert no de tant petita. L’altre és Michael Ende amb llibres com la Historia Interminable i la novela Jim Boton i Lucas el maquinista van fer de la meva infància un món millor.

Altres alternatives per a l’escola és provar d’il.lustrar alguna acció del nostre conte inventat i aquesta és la part on m’es disfruten perquè ja ho diuen “una imatge val més que cent paraules”o ” que mil” i si no ho diu “hom” ja ho dic jo!! i van apareixent així les seves percepcions i nosaltres podem veure com està el seu esquema corporal, l’educació de la mirada, les diferents perspectives del dibuix… aii.. i qui fos nen en aquell moment!!sargantanes voladores, ampolles amb cames i braços….

L’última escola on vaig estar es van inventar el poc tradicional conte de Sant Jordi en anglès i van fer una representació d’aquest per a tots els papes i mames, a un altre lloc vaig veure un petit vídeo donat a les families on ells amb plastilina o seguint tècniques de dibuix diferents havien gravat la seva llegenda i perquè no? són formes d’introduir les noves tecnologies a l’aula i a l’hora donar-li a les tradicions un caliu diferent.

 

Jornades d’Educació

Per alguns les jornades hauràn estat dos dies de festa, descans de classes, professors, matèries aborrides o no tant aborrides, un respir per agafar empenta per tot el que ens queda de curs que no és poc. D’altres respirar el que es diu respirar poc. Va a tarannàs però això de l’educació en necessita molta de gent idealista capaç de passar-se dues jornades maratonianes de 24 hores organitzant amunt i avall tot el “percal” perquè uns quants, només aquells que saben reconèixer les feines dels altres, s’hi puguin acostar i disfrutar durant dos dies de tallers, conferències, i de la bona voluntad d’un grup de joves.

I era per disfrutar-ho, perquè els continguts eren si més no molt interessants. Tallers de clown, cant, swing,  risoteràpia, cuina, malabars…Gent que com tu i com jo sap o ha après alguna cosa i té les ganes de voler-ho compartir amb el món a canvi d’un somriure i de les gràcies per haver vingut, intercanvi de coneixements gratuits un tema molt de moda en el nostre món globalitzat on sembla que tot té un preu i que si no es paga aquest preu l’intercanvi deixa de tenir sentit.

Vaig poder ser la tallerista del taller de swing enredant a un company a fer-me de parella de ball i no sé si li valoro tant l’esforç com el bon humor amb que es va prendre el repte, superant-lo evidentment perquè va aprendre en una setmana el que jo havia après en 6 mesos i així va anar el taller de bé i de divertit o això vam poder notar entre els assistents.

Conferències també molt adequades als temes actuals: interculturalitat a les aules, procès de Bolonya, educació o ensenyament, idees noves sobre comunitats d’aprenentatge, pla per a la llengua i la cohesió social, problemes generacionals, educació a les presons…Vaig tenir la sort d’assistir a una conferència sobre comunitats d’aprenentatge un tema molt de moda.

L’èxit de l’educació de qualitat depèn de la participació conjunta de les families, barri, ciutat no tan sols dels mestres.. és el somni de l’escola que es vol aconseguir. Les comunitats d’aprenentatge representen una aposta per a la igualtat en el marc de la societat de la informació per poder combatre les desigualtats en les que ens trobem certes persones. És un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones basat en l’aprenentatge dialògic mitjançant la participació dels seus membres en tots els espais.

Alguns dels seus objectius són superar el fracàs escolar, assolir els màxims aprenentatges per a tots els nens i nenes, superar els conflictes als centres, contribuir a la creació i al desenvolupament d’una societat de la informació per a totes les persones, potenciar les activitats culturals com a element articulador en la relació de col·laboració i fer que hi hagi les condicions necessàries per a la superació de l’exclusió social.

Escoles llibertaries

La meva primera visita al centre Krisol va ser fa dues setmanes, una que està curada d’espants i que ha vist, com a mestre, tropecientas escoles i pedagogies diferents, creia que no veuria res de nou. S’equivocava. Suposo que el que més em va sobtar d’arrivar a un centre nou, on ets desconeguda per tothom, és que et fagin una rebuda tan, si més no, personal, i això que deuen estar farts de rebre estudians “observadors”.

- Hola, ens agradaria venir a observar com ho feu vosaltres això d’educar.

- Ah, si i tant, quan vulgeu, per això estem.

I crec que precisament és això el que els fa tan personals, la seva capacitat de no tractar amb números, sinó amb individualitats. I un se sent a gust allà perquè passes de ser una xifra més en el món a ser l’estudiant de Pedagogia Elena que va a aprendre i a obrir-se la ment sobre temes que abans li eren desconeguts. I a sobre t’acompanyen!! amb la seva actitud, els seus gestos, la seva manera de fer…

Suposo que així ho viuen també els més menuts, els que s’hi passen allà els matins tenen una mirada lliure de preocupacions als ulls, lliure d’envejes i de materialisme perquè poca cosa hi ha a l’aula que et desperti enveja. L’aula dur el blanc i els colors ocres de vestit i així se sent un al entrar, bé amb ell mateix, content simplement d’estar viu i poder passar un dia i de compartir-lo amb els altres. Ara estiro una corda del cistell i aquesta pot ser qualsevol cosa, perquè cap adult l’ha manipulat primer. Sóc jo!JO! diu el menut de 4 anys qui la fa ser algu amb el meu petit capet i la meva IMAGINACIÓ!

Doncs ara vull que sigui un telèfon, diguiiiii??siguiiii?que hi ha algúuuu?? a calla que és que no n’era cap de telèfon que és una cua de gat i qui és el gat??Doncs jo, jo soc el gat!! meeeeuuuuu! meeeeeuuu!! ei ei mireu com faig de gat!!!meeeeeuuuuu aiiiii!! ara estic cansat….me’n vaig a dibuixar…

Les activitats a l’escola es succeeixen sense ordre, aparent per l’adult, segur que per ells té el més gran ordre i sentit que han vist mai, però no és necessari imposar, ni tan sols suggerir perquè les coses apareguin, apareixen soles, unes darrera de les altres, van sortir jocs de destresses, d’imitació, de coordinació fina, de representació, de simbolisme… i l’adult no hi té cabuda?? Bé en certa manera està allà només per fer-li saber al nen que allà està per a quan el necessiti, i també perquè s’anadoni que realment no el necessita tan com ell es creu. Només ha de creure una mica més en ell mateix, i tot apareixerà sol.

Aaa i per fi l’estona de pati…. ja n’estava cansada de les quatre parets, el pati!!! ostres i podré gronxar-me, regar les plantes, olorar les flors, veure si han crescut els nostres pèsols, enfilar-me als arbres, fer aquell concert de bateria amb el meu company de l’altre clase, ostres però no se si trobaré les baquetes de l’altre dia, hauré de buscar més tronquets pel bosc…. i que faré si trobo a faltar la mama?? vaja segur que les mestres em regalen un somriure i una abraçada si em veuen una mica poxeta… si si estarà bé anem-hi!!!

I te’n vas per on has vingut, és clar, tens classe, torna al món real Elena, tan lliure no ets o si? tot depèn del que sàpiguis fer anar la teva imaginació….Demà serà un altre dia,,,

http://www.youtube.com/v/MWt5OvNkyeQ&hl=es“